Quin sentit té retallar el futur?

Pressuposts arrufats i mentides estadístiques

 Comissió d’Hisenda i Pressupostos del Parlament, 6 de novembre de 2013, compareixença de Joana M. Camps. Declaracions triomfalistes, xifres a l’alça. El pressupost de la Conselleria per al 2014 augmenta el 2,29%; la partida de nòmines del personal docent de la pública, l’1,31 %; les ajudes a menjadors escolars, el 33,3%…

Sí, però, ha apujat o ha davallat el pressupost d’Educació durant aquesta legislatura?

La consellera no menteix: si tot va bé, el seu departament disposarà d’un esplèndid increment pressupostari del 2’29%. Però només diu una part de la veritat. No importa saber moltes matemàtiques, fent un cop d’ull a les fredes estadístiques oficials…

Evolució del pressupost per a Educació

Any

2011

2012

2013

2014

Pressupost (milions €)

804,17

767,4

743,57

747,06

Variació intercursos

-4,92%

-3,11%

+0’47%

…veim que els diners públics destinats a Educació s’han anat reduint any rere any de manera implacable, des de l’arribada del Govern Bauzá. 37 milions el primer any, 24 més el segon. L’apujada de 2014 no arriba als 4 milions. Que, per cert, representen un raquític 0’47% respecte del 2013. La xifra del 2’29% proporcionada per Joana M. Camps no correspon a Educació, sinó al conjunt del seu Departament. La despesa educativa ha deixat de caure, sí, però està estancada.

L’estadística no menteix, però els seus resultats es poden presentar de moltes maneres. Mostrar la part de la informació que més interessa és una d’elles, rudimentària però sempre efectiva en un discurs. La imatge real, estancament després d’una forta caiguda; la manipulada, esperançador creixement.

Menys professors, més exigències al sistema

Dues setmanes després, un article de premsa (Alberto Magro, Diario de Mallorca, 20 novembre 2013) afirma que la Conselleria, amb 2.100 professors menys que a l’inici de la legislatura, pretén afrontar l’esforç extraordinari que suposa implantar el trilingüisme. A major despropòsit, també ha retallat brutalment els diners destinats a formació del professorat, dels 1,45 milions d’euros invertits el 2011 als actuals 1,05 milions (27% de reducció), al mateix temps que posa en marxa una reforma radical, el TIL, que dispara les necessitats de personal docent qualificat.

Evolució de la nòmina de docents i del nombre de docents

2011

2012

2013

2014

Núm. de docents

11.837

10.708

?

9.736 (*)

Despesa (milions €)

470’4

430’7

419’0

421’0

Despesa mitjana per docent (€)

39.739’8

40.222’3

?

43.241’6

L’horabaixa del mateix dia, el servei de premsa d’Educació emet una rèplica, atropellada i confusa. Grans titulars esgrimeixen la xifra de 15.000 professors en actiu per contrarestar la del periodista, que l’estima en 9.736 docents. Però en el segon paràgraf descobrim que la dada dels titulars es refereix al conjunt del sistema, públic i concertat. No obstant això, segueix la nota, “el passat setembre hi havia contractats un total de 11.315 docents per treballar en centres públics, una xifra que ha augmentat amb els pas dels mesos i que a dia d’avui és, ja, d’11.359”.

Donem per bona la xifra de 11.359… Aleshores, com és possible que el 2013 tinguéssim 1.129 professors més que el 2012 amb 21,7 milions d’euros menys? On està la trampa?

En la interpretació de les dades. La nota de premsa no diu que la plantilla estigui formada per 11.359 docents, diu que aquests són els que hi ha contractats. S’hi inclouen les baixes, entre altres conceptes. En realitat, les xifres de la plantilla docent de 2013 són un enigma. Un secret gelosament preservat, una dada que els sindicats han demanat diverses vegades per escrit, sense resposta. Sigui com sigui, el que està clar és que la dada de la nota de premsa no correspon a la plantilla docent, ja que implicaria una despesa mitjana de 36.887 € anuals per treballador el 2013, xifra del tot inversemblant. Amb hipòtesis més realistes, suposant una despesa mitjana de 40.300 euros anuals per docent, la plantilla del sistema educatiu públic en la CAIB es pot aproximar als 10.040 treballadors.

La reducció de professorat és una primera conseqüència del rigor pressupostari. 39,7 milions d’euros menys en nòmines el 2012, 11,7 menys el 2013… Menys docents, més alumnes per docent, pitjors serveis educatius als ciutadans.

Menys subvencions, més necessitats

En un context de forta crisi econòmica, quan moltes famílies passen privacions, les ajudes públiques per a menjadors escolars s’han anat reduint sensiblement. La convocatòria del curs 2012-2013, dotada amb 590.000 euros, suposa una reducció del 26% respecte de la dotació del curs 2011-2012, que fou de 800.000 euros, i una reducció del 20% respecte del 2010-2011, d’un milió d’euros.

Aquesta partida, com va dir la consellera, s’ha incrementat en 200.000 euros en relació al 2013, la qual cosa suposa una apujada del 33,33%. El que no diu és que la xifra equival a retornar als nivells d’inici de la legislatura, que ja eren baixos. Ni tampoc, que compta amb els 91.226 euros que quedaren deserts a les darreres ajudes de menjador i amb els 100.000 euros d’ajudes de transport escolar que l’any passat es pressupostaren i no s’arribaren a convocar.

Evolució de les subvencions de menjador escolar

2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

Quantia

1.000.000

800.000

590.000

800.000

Variació intercursos

-20,00%

-26,00%

33,33%

Subvencions: La perversitat del sistema

Les condicions per poder rebre les ajudes de menjador s’endureixen any rere any, i ara és necessari que l’alumne hagi fet ús del servei de menjador un mínim del 70% durant el curs escolar. A més, no s’obtén cap mena de puntuació per obtenir l’ajuda si la renda de la unitat familiar supera els 7.500 euros anuals. El fet que les famílies més necessitades tinguin dificultats per poder avançar els doblers provoca que una part d’aquestes no puguin arribar al mínim necessari per poder sol·licitar l’ajuda i quedin sense.

Les convocatòries d’aquestes ajudes cada pic arriben més tard i les famílies han d’avançar els doblers durant el curs, si és que poden fer-ho. Des del curs 2011-2012, es convoquen quan el curs ja s’ha tancat. Fins al 2008-2009, la convocatòria es produïa dins el primer trimestre del curs i, normalment, es pagava a final del segon trimestre o principi del tercer. Les del 2008-2009 ja s’abonaren dins l’exercici següent. I a partir del 2010-2011 les ajudes s’han convocat amb el curs acabat, amb el greuge que això suposa per a les famílies més necessitades, que no poden avançar els doblers.

El diputat Antoni Alorda, que havia sol·licitat informació al Govern sobre les beques de menjador, reb a mitjans novembre una rònega resposta: “Aquesta conselleria no té previst convocar beques de menjador per al curs 2013/2014”. Després que diversos mitjans es fessin ressò que el departament no destinaria recursos a les beques de menjador, tot i estar pressupostats, l’oficina de premsa de la Conselleria d’Educació fa públic un comunicat (16 novembre 2013) en el qual insisteix en una aparent contradicció: que la partida destinada a les ajudes de menjador per al curs 2013-2014 és de 800.000 euros, com s’havia dit en la presentació dels Pressuposts. En un exercici de cinisme, la nota remarca la diferència entre “beques” –rebudes a priori– i “ajuts” –rebuts a posteriori”.

Sempre paguen els més dèbils

A primers de novembre, arriben als diaris dos casos dramàtics. Es tracta d’alumnes que pateixen malalties molt greus i precisen un auxiliar per poder anar a escola. Se sap que no són els únics en aquestes circumstàncies.

Una de les mares declara a l’Ara Balears (8 novembre 2013): “La meva filla té paràlisi cerebral i necessita un Auxiliar Tècnic Educatiu (ATE) per poder estudiar. Aquest curs la Conselleria d’Educació l’hi ha llevat i, tot i que ens reconeixen que saben que el cas és prioritari, ens donen llargues. Apunten que ho estan mirant, però en realitat no fan res”.

Deu dies després, la consellera reacciona i assegura, en resposta a una pregunta parlamentària, que el Govern està estudiant de quina forma es pot agilitar la contractació d’auxiliars tècnics educatius per donar cobertura als alumnes amb necessitats especials que els necessiten.

Destaca que l’Executiu no vol “ni un fillet” que presenti aquestes necessitats i que no disposi d’un auxiliar i, per això, està treballant per a cercar una nova fórmula. Admet que “per temes burocràtics” es triga més del que caldria en l’adjudicació d’aquests professionals que “no els posa directament la Conselleria”. Afirma, per acabar, que s’està treballant perquè, en detectar aquesta necessitat, es pugui oferir “una resposta immediata”.

Quatre mesos més tard, encara no sabem res de la nova fórmula.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s