LOMCE

Principals canvis que introdueix la LOMCE
· Proves d’avaluació finals per obtenir els títols d’ESO i Batxillerat

En acabar cada etapa, els alumnes seran avaluats a través d’unes proves externes dissenyades pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. En l’ESO i en el Batxillerat, serà imprescindible superar-les per obtenir el corresponent títol, mentre que en Primària tindran un caràcter orientatiu.
Aquestes proves seran corregides per professors externs al centre, que tant podran pertànyer al sistema públic com al privat (Art. 1.89).
A més, les universitats poden exigir la superació de proves específiques als alumnes titulats de Batxillerat que hi vulguin accedir.
Els alumnes que no superin la prova final de l’ESO només tindran accés a la nova Formació Professional Bàsica, i els que no superin la de Batxillerat, a la Formació Professional de Grau Mitjà.

· L’Administració ja no es compromet a garantir places en l’ensenyament públic

L’article 1.68, que modifica l’article 109 de la LOE, acaba amb el compromís de l’Estat de garantir places en un centre públic en Primària, ESO i Formació Professional Bàsica.
L’anterior llei (Art. 109) establia:
“Així mateix, les Administracions educatives garantiran l’existència de places públiques suficients especialment en les zones de nova població.”

Segons la nova redacció (LOMCE, Art. 1.68):
“Així mateix, les Administracions educatives garantiran l’existència de places suficients.”

Una simple paraula eliminada, i ja tenim l’excusa perfecta per desviar alumnes de la pública a la concertada. Aquest efecte de la LOMCE no és hipotètic, ja està passant. Ara mateix, durant el procés d’escolarització.
A l’IES Manacor s’ha eliminat per al pròxim curs un dels cinc grups de primer d’ESO que fins ara hi havia, cosa que obligarà una vintena d’al·lots a matricular-se a “escoles concertades, de semipagament i confessionals” (Balears, 7 juny 2014). I l’Associació de Directors de Primària de Mallorca té constància de quatre centres en què hi ha hagut bastants alumnes que no hi han estat admesos, per la qual cosa previsiblement hauran de ser desviats a escoles concertades; es tracta dels CEIP Miquel Duran i Saurina d’Inca, Escola Nova de Porreres, Mestre Colom de Bunyola i Can Bril de Sencelles (Ara Balears, 7 juny 2014).

· Ampliació de les competències del director en detriment del Consell Escolar

El Consell Escolar perd atribucions que passen a la direcció del centre: els pressuposts, els projectes educatius o els processos d’admissió d’alumnes (Art. 1.81). A més, en els centres públics el director podrà intervenir en el nomenament del professorat interí i del professorat en comissió de servei (Art. 1.77). En els centres concertats també es redueixen les competències del Consell Escolar.
Els directors seran elegits per una comissió, formada majoritàriament per representants de l’Administració (Art. 1.81).

· Dues opcions a 4t d’ESO

A 4t d’ESO els alumnes hauran de triar entre dues opcions: “Ensenyaments acadèmics per a la iniciació al Batxillerat”, o “Ensenyaments aplicats per a la iniciació a la Formació Professional”. Prèviament, a 3r d’ESO hauran de fer l’elecció entre les Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics i les Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats.

· Programes de Millora de l’Aprenentatge i del Rendiment a l’ESO

Se substitueixen els Programes de Diversificació Curricular pels Programes de Millora de l’Aprenentatge i del Rendiment, que es cursaran a 2n i 3r d’ESO. Els alumnes que superin el programa podran incorporar-se al 4t d’ESO, en cas contrari podran matricular-se a la Formació Professional Bàsica.

· Noves modalitats de Formació Professional

Es crea un nou títol de Formació Professional Bàsica, i es regula la Formació Professional Dual.
Els cicles de la Formació Professional Bàsica tendran dos anys de duració (Art. 3.1), i estan destinats als alumnes d’entre quinze i desset anys que a judici de l’equip docent no podran superar l’ESO (Art. 1.34). El títol d’FP Bàsica permet accedir a la FP de Grau Mitjà, (Art. 1.38).
La Formació Professional Dual és definida en l’article 1.36 com “el conjunt d’accions i iniciatives formatives que, en corresponsabilitat amb les empreses, tenen per objecte la qualificació professional de les persones i harmonitzen els processos d’ensenyament i aprenentatge entre els centres educatius i els centres de treball.”

· Major importància de les assignatures troncals, dissenyades pel Govern central

La LOMCE distingeix entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica. Segons l’article 1.5, correspon al Govern central determinar els continguts de les matèries troncals, mentre que les Administracions autonòmiques podran complementar-ne els continguts, i establir els de les assignatures específiques i de lliure configuració. Entre les darreres s’hi troba la corresponent a la llengua cooficial, en aquelles CCAA que la tenguin; en el nostre cas, la Llengua i literatura catalana passa a ser matèria de lliure configuració autonòmica.

· Oferta obligatòria d’ensenyaments vehiculats en llengua castellana

A les comunitats amb llengua pròpia, l’article 1.99 reconeix la possibilitat que es puguin impartir totes les matèries no lingüístiques exclusivament en la llengua cooficial, però en aquest cas “l’Administració educativa haurà de garantir una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable”. Si no es garanteix aquesta oferta en els centres públics, els pares podran matricular els seus fills en centres privats, amb les despeses a càrrec de l’Administració autonòmica.

· Canvis curriculars

S’introdueixen noves assignatures, i els currículums de les assignatures tradicionals experimenten canvis profunds. Canviaran els llibres de text, amb la consegüent impossibilitat de reutilització dels anteriors.

· Validesa acadèmica de l’assignatura de Religió

Les qualificacions en l’assignatura de Religió tornen a tenir validesa acadèmica. S’estableix una matèria alternativa anomenada “Valors Socials i Cívics” a Primària i “Valors Ètics” a ESO. Desapareix l’assignatura “Educació per a la Ciudadanía. A Batxillerat la Religió forma part de les assignatures específiques optatives.

· Concerts amb els col·legis que separen per sexes

L’article 1.61 garanteix als centres que hagin optat per “l’educació diferenciada per sexes” que podran subscriure concerts amb les Administracions educatives, sempre que compleixin certs requisits. I l’article 84.3 proclama:
“No constitueix discriminació l’admissió d’alumnes de diferent sexe o l’organització de l’ensenyament diferenciades per sexes, sempre que l’ensenyament que imparteixin es desenvolupi d’acord amb allò disposat en l’article 2 de la Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l’esfera de l’ensenyament, aprovada per la Conferència General de la UNESCO el 14 de desembre de 1960.”

· Possibilitat de construir i gestionar col·legis concertats sobre sòl públic

D’acord amb l’article 1.61:
“Les Administracions educatives podran convocar concursos públics per a la construcció i gestió de centres concertats sobre sòl públic dotacional.”

· Instituts de Secundària amb especialització curricular

Segons l’article 1.74, les Administracions educatives promouran l’especialització curricular dels Instituts d’Educació Secundària. Aquesta es considera una acció de qualitat educativa, que permetrà optar a fons extraordinaris aportats per l’Administració. Aquests centres tendran certa autonomia a l’hora de valorar la nota acadèmica en el procés d’admissió al Batxillerat.

· Llibertat d’ensenyament

La LOMCE afegeix dos nous principis inspiradors del sistema educatiu (Art.1.1):

· “El reconeixement del paper que correspon als pares, mares i tutors legals com a primers responsables de l’educació dels seus fills.”

· “La llibertat d’ensenyament, que reconegui el dret dels pares, mares i tutors legals a elegir el tipus d’educació i el centre per als seus fills, en el marc dels principis constitucionals.”