Què sabem dels expedients de Maó

Expedients de Maó

A principis d’estiu, el Departament d’Inspecció Educativa comunica als tres instituts de Maó que els seus projectes lingüístics no s’adeqüen a la normativa i han de ser reelaborats. Però els directors Rafel Andreu (IES Pasqual Calbó i Caldès), Jaume Bonet (IES Cap de Llevant) i Margalida Seguí (IES Joan Ramis), en no comptar amb l’aprovació dels respectius consells escolars, tornen remetre els documents originals, sense esmenes, al secretari autonòmic d’Educació, Guillem Estarellas. El 31 de  juliol, s’obre un expedient disciplinari als tres directors “per desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior”. Aquesta decisió du aparellada “una mesura cautelar de suspensió provisional de funcions i sou amb caràcter immediat”. Ara bé, els directors no han fet altra cosa que acatar la LOE, aleshores vigent, segons la qual, els consells escolars tenen competència per aprovar els projectes lingüístics dels centres.
Un mes després, Núria Riera afirma que els expedients no s’han obert per iniciativa de la Conselleria, sinó a instàncies d’Inspecció. Però l’Associació d’Inspectors d’Educació de les Illes Balears (ADIDE) desmenteix en un comunicat les declaracions de la portaveu del Govern, i assegura que “a hores d’ara cap inspector d’educació ha fet cap proposta d’obertura d’expedient disciplinari a cap director de centre docent”. Aquesta declaració prova que l’obertura dels expedients no és una decisió tècnica sinó política, dictada per un alt càrrec d’Educació amb el vistiplau de la consellera.
Durant el setembre no es produeix cap avanç en la tramitació, a pesar de les declaracions del president del Govern i de la consellera d’Educació en el sentit que els expedients serien accelerats i resolts en un breu termini de temps. Dia 24, l’Associació de Directors d’Ensenyament Secundari de Menorca (ADESME) denuncia la nul·la voluntat de l’Administració en aquest sentit. Dos dies després, en el context d’unes incipients negociacions amb el Comitè de Vaga, els directors són readmesos a les seves places com a docents.
A finals d’octubre reben una notificació de la Conselleria, que els comunica un canvi en els fets imputats. Se’ls acusa ara de votar en el Consell Escolar en contra del Projecte TIL, i se’ls responsabilitza que aquest organisme rebutgés la proposta. Consegüentment, s’imputa ara una falta greu a Jaume Bonet i a Rafel Andreu –per haver votat en contra del projecte lingüístic esmenat– i lleu a Marga Seguí –perquè el consell escolar no votà, sinó que ho rebutjà per assentiment i, suposadament, hauria incorregut en “deixadesa de funcions”. El canvi té conseqüències importants.
En primer lloc, reforça la impressió de que tot el procés s’està dilatant de manera intencionada, ja que el canvi dels fets imputats  suposa tornar a partir de zero. Es fa tot el contrari del què es manifestà públicament.
En segon lloc, la retirada i substitució dels càrrecs inicials per uns altres de diferents confirma la feblesa de les imputacions. Segons els missers dels directors, els expedients “no tenen cap recorregut jurídic” i “es van obrir a la lleugera, de manera desproporcionada i sense un coneixement previ sobre què havia passat”.
A més, se sap que altres directors també votaren en contra dels projectes esmenats per la Conselleria, i no han estat expedientats. Com que els responsables de la sanció són coneixedors d’aquest fet, podrien haver incorregut en prevaricació.
La qüestió també afecta els drets constitucionals. La pretensió de determinar el vot dels directors és de dubtosa legalitat, ja que vulnera clarament la llibertat d’expressió.