Què sabem sobre el Decret de registre de llibres de text?

Decret sobre registre de llibres de text, o com matar tres ocells d’un tret

El text, encara en forma d’Avantprojecte, comença amb una noble declaració d’intencions:

“L’objecte d’aquest Decret  és crear i regular un registre de llibres de text i material didàctic complementari editats amb finalitat comercial per tal d’oferir als centres docents no universitaris un índex del material que s’ajusta a la realitat natural, social, cultural i lingüística de les Illes Balears i als seus currículums vigents, d’entre el qual escollir el que més s’adeqüi al seu projecte educatiu i facilitar la tasca de supervisió de l’Administració Educativa.”

Oferir a les escoles material didàctic ajustat al món real i que s’adeqüi als projectes educatius, això sona molt bé. Però, és aquesta la vertadera finalitat de la norma?

Fantasmes d’ahir i d’avui

Existeixen raons per a la desconfiança. Dues de les principals disposicions del text legal no són idees noves, sinó que ens deixen una sensació de dejà vu. I curiosament, totes dues es corresponen amb els postulats de certa formació política, extraparlamentària però molt influent sobre els nostres governants. Repassem les hemeroteques.

El fantasma de la llengua balear

8 d’abril de 2013. A la sortida d’una llarga reunió en el Consolat de Mar amb el president Bauzá i el conseller Bosch, els representants de la Fundación Nacional Círculo Balear (FNCB) avancen eufòrics una notícia d’impacte: l’Executiu ha accedit a les seves demandes, i a partir del curs 2013/2014 estaran disponibles llibres de text en “balear”, en les variants en mallorquí, menorquí i eivissenc. Així serà satisfeta una reivindicació històrica de la Fundació.

L’endemà, en seu parlamentària, Rafel Bosch confirma la notícia avançada per la FNCB. En temps de retallades pressupostàries, la Conselleria d’Educació destinarà 75.000 euros a subvencionar llibres de text editats “en les modalitats insulars reconegudes dins l’Estatut de les nostres illes”. Una proposta tan absurda escandalitza el cap del Departament de Filologia de la UIB, Joan Antoni Mesquida : “Farem el ridícul a tot Europa”, declara a la premsa. “És una vergonya des del punt de vista acadèmic el que volen fer”, afegeix. “La llengua catalana té un estàndard i un model composicional on ja hi ha incloses el que en diuen modalitats”, i el que es planteja “és un debat sense fonament científic i sols un criteri polític”.

A pesar de l’incentiu econòmic, les editorials no s’interessen pel projecte, i la convocatòria acaba pràcticament deserta: al juny,  només s’acaben adjudicant 7.242 euros per fer un animalari de les Illes, un llibre joc que respecta el català estàndard. El somni dels llibres en llengua balear haurà d’esperar.

El fantasma de la censura

La FNCB i les seves organitzacions satèl·lits s’han especialitzat darrerament en la condemna de certs continguts dels llibres de text utilitzats a les Balears, sobretot els de Llengua i Literatura Catalana, que consideren “políticament adoctrinadors”. Demanen a la Conselleria d’Educació que aquestes obres siguin revisades per tal de  “protegir els menors”, i que aquelles que contenguin idees inconvenients es retirin  de la circulació (16 abril 2013).

Com que Inspecció Educativa no ha detectat cap indici d’adoctrinament en els llibres de text, el Círculo Balear decideix assumir com a pròpia la funció supervisora dels inspectors. Des de finals de l’any passat, de tant en tant, fa arribar als diaris casos concrets de llibres, editorials i centres educatius que, al seu judici, incorren en l’”adoctrinament pancatalanista” dels infants. En són exemples la denúncia contra el llibre de Llengua Catalana de 1r d’ESO de Santillana, utilitzat en el col·legi Pius XII, a causa d’un comentari de text considerat tendenciós (16 desembre 2013); i la formulada contra el llibre utilitzat a un curs de PQPI a l’IES s’Arenal, per explicar què són els Països Catalans (10 gener 2014).

El Círculo Balear apunta…

La Conselleria d’Educació prepara una normativa

5 de juny de 2013. Joana M. Camps, la nova consellera, i el secretari autonòmic Guillem Estarellas, departeixen amigablement durant més d’una hora en la seu d’Educació amb una delegació de la FNCB. En sortir de la reunió, que qualifica de molt satisfactòria, el president de la Fundació declara que la consellera s’ha compromès a vetlar per la protecció i difusió de les modalitats lingüístiques insulars. Els ha assegurat que el mallorquí, menorquí i eivissenc s’utilitzaran no tan sols en els llibres de text sinó també en les comunicacions de l’Administració, substituint el català estàndard.

Passen els mesos, no se’n torna a sentir parlar de les modalitats lingüístiques…

Fins que el 13 de setembre, en un diari local apareix, en lloc poc destacat, una informació inquietant. La Conselleria d’Educació està enllestint un decret pel qual es crea el Registre dels Llibres de Text i de Material Didàctic complementari de les Illes Balears. La norma permetrà a Educació imposar els llibres de text que es podran utilitzar i rebutjar els materials que no s’ajustin als criteris establerts.

Cal dir que, en l’actualitat, els llibres i materials didàctics són editats i adoptats sense necessitat d’autorització prèvia per part de l’Administració educativa. Els centres decideixen lliurement els materials que volen utilitzar, que llavors seran supervisats pel Departament d’Inspecció Educativa (DIE), com a part ordinària de la seva tasca. Aquesta autonomia d’elecció dels materials garanteix, en part, el dret a la llibertat de càtedra dels docents.

Entre les veus crítiques que des del sector educatiu s’alcen contra la nova normativa, crida l’atenció la procedent del món editorial. L’Associació Nacional d’Editors de llibres de text i material d’ensenyament  (ANELE) considera que controlar el contingut dels llibres “podria incórrer en una il·legalitat”, d’acord amb el reial Decret 1744/1998 que va aprovar la ministra d’Educació, Esperança Aguirre. A més, l’associació observa que una norma d’aquestes característiques no té precedents a la democràcia espanyola. Només existeix un registre d’aquest tipus a Andalusia, ja que aquesta comunitat dóna xecs a les famílies per poder comprar els llibres.

En el fragor de les jornades prèvies a la vaga indefinida dels docents, la notícia passa gairebé desapercebuda. Però la maquinària governamental segueix el seu curs, inexorable.

Un mes després, el 18 d’octubre, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) aprova un informe favorable al nou decret. El ple del CEIB se celebra amb l’absència dels representants d’Educació, de la UIB i del sindicat STEI-i, entre d’altres. L’informe s’aprova amb 14 vots favorables, quatre abstencions i només un vot en contra, el de la  FE-CCOO.

Alarmes pel demà

Ara ja tenim el text de l’Avantprojecte camí de la seva tramitació parlamentària i cinc dels seus articles disparen les nostres alarmes, perquè dibuixen un panorama de desolació lingüística, i de control governamental estricte sobre les idees i sobre el mercat.

La llengua

El fantasma de la llengua balear reapareix a l’Article 5, segons el qual els materials “han de respectar les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera”.

Editar llibres de text en les varietats dialectals i no en l’estàndard és ridícul i motiu de befa, com deia Joan Antoni Mesquida, però és també i, sobretot, una manera de degradar la llengua. Per això, aquesta idea ofèn la sensibilitat de qualsevol filòleg, encara que resulta molt grata, com s’ha vist, a certs grups de pressió locals.

Les idees

La combinació dels articles 11, 12 i 15 materialitza el fantasma de la censura. D’acord amb l’Article 11, la resolució de les inscripcions en el Registre dependrà de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional. En virtut de l’Article 15, els centres educatius hauran d’elegir els llibres i materials didàctics entre els inscrits en aquest Registre. I segons l’Article 12, l’esmentada Direcció General,  d’ofici,  podrà donar de baixa els materials per inadaptació dels seus continguts; en aquest cas, caldrà que se sol·licitin els pertinents informes a l’Institut d’Estudis Baleàrics i al Departament d’Inspecció Educativa. En resum, censura prèvia i posterior de les obres, i obligatorietat d’elegir només entre els llibres autoritzats.

Sense cap justificació, es canvien les regles vigents d’edició i adopció de llibres de text. Fins ara, els centres triaven lliurement entre l’oferta editorial, i després el DIE supervisava les obres elegides. En el futur, aquestes regles seran substituïdes per la censura i l’elecció obligatòria en una llista d’obres autoritzades. A més, l’autorització dels textos no quedarà en mans de tècnics, sinó de responsables polítics.

Les noves regles de joc no es justifiquen en la necessitat d’ajustar-se a la realitat de les Illes i als currículums educatius. Aquesta queda garantida per la legislació vigent, que deixa la funció supervisora en mans del DIE, auxiliat per institucions científiques com la UIB. L’Article 12 complementa el filtratge preliminar de l’Article 11 amb una censura secundària, posterior a l’edició de les obres, que pot donar lloc a la baixa en el Registre. El 15 tanca el cercle censor: només seran registrades les obres autoritzades, i només es podrà elegir entre aquestes. Un menú únic, i de consum obligatori.

El mercat

L’Article 9.3 proporcionarà a l’Administració la possibilitat de controlar el mercat editorial. Segons disposa :

“No podran ser inscrits en el Registre aquells llibres de text i material didàctic complementari que venguin a substituir altres ja inscrits i que no ofereixin diferències significatives”.

Com a conseqüència, tan sols seran inscrites una o dues obres per matèria i nivell educatiu. Quines? Les que decideixi la Conselleria, que, a més, no tendrà per què motivar les raons de la seva elecció: bastarà al·legar que els altres llibres no presenten “diferències significatives” amb els elegits.

D’aquesta manera, a més d’empobrir-se l’oferta de material didàctic, desapareixerà la lliure competència editorial. Els llibres ja no competiran en un mercat lliure, en igualtat de condicions, i la seva oferta dependrà de la voluntat de l’Administració. La diversitat del material disponible és condició necessària de qualitat: no s’entén la renúncia a aquesta riquesa. Tampoc no existeix cap garantia que les obres siguin finalment elegides per mèrits propis, i no per motius més espuris.

La reducció arbitrària de l’oferta crea un terreny propici al repartiment del mercat entre unes poques empreses, i a la col·lisió entre administració pública i interessos privats.

Sembla, doncs, que això és el Decret sobre registre de llibres de text, una norma basada en una impecable declaració d’intencions, però  inspirada en principis predemocràtics. Els cadàvers que deixarà pel camí són el de la normalització lingüística, el de la llibertat d’expressió i el de la lliure competència.