Què sabem de la llei de símbols

Gatito JesusínEl Projecte de Llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears

El novembre del 2012 el Govern donà a conèixer el primer esborrany de l’Avantprojecte d’una llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears, que preveia fortes sancions econòmiques per l’exhibició de símbols no autoritzats en els edificis públics.

Sindicats, grups d’oposició i docents en demanaren la retirada, i a ningú se li escapà que el vertader objectiu de la llei era acabar amb la presència de llaços quadribarrats en les escoles i instituts de les Illes Balears, després de l’èxit sense precedents de la campanya “Enllaçats”.

El segon esborrany, presentat a principis de gener del 2013, feia referència explícita als “centres de l’àmbit docent”, a més d’establir restriccions molt minucioses respecte dels logotips i les comunicacions dels centres. A l’exposició de motius, s’assegurava que “no es tracta d’impedir la llibertat d’expressió”. Mala cosa quan una llei s’ha de justificar d’aquesta manera, pensàrem molts.

Les intencions de les darreres esmenes eren tan clares, que es retiraren del text del tercer esborrany, a principi d’abril, però es mantenia l’exigència d’autorització prèvia, i també el règim sancionador. També s’hi recollia un nou tipus de símbol que estaria permès per llei: els “símbols històrics o artístics que siguin part dels conjunts arquitectònics dels immobles o mobles afectats”.

A finals de juny, el Consell Consultiu de les Illes Balears dictaminà que l’apartat 3 de l’article 4 de l’Avantprojecte, que regula la utilització o col·locació de símbols, “no s’ajusta a dret”, en estimar que “atempta contra la llibertat d’expressió”, protegida per l’article 20 de la Constitució Espanyola. Amb una nova redacció, el Consultiu donà el vistiplau al text definitiu, que finalment va ser aprovat en el Consell de Govern del 26 de juliol. Tot i que l’Executiu volgué vendre la idea que d’entrada estaven prohibits els llaços en defensa de la llengua pròpia, la llei no prohibia explícitament que els centres penjassin llaços quadribarrats a les façanes. De fet, segons interpretació d’alguns membres del Consultiu, jurídicament parlant no es podria aplicar la Llei de símbols als llaços, ja que aquests no estan sotmesos a cap autorització.

De sobte, a mitjans d’octubre, el Grup Popular presentà una esmena que retornava a la redacció original, sospitosa d’inconstitucionalitat. Tan sols s’eliminà la paraula “prèviament, amb la qual cosa els populars concloïen que s’evitava la censura prèvia i, d’aquesta manera, la vulneració de la Constitució. En realitat, no existeix cap diferència entre la nova redacció i l’original, ja que s’entén que una autorització sempre ha de ser prèvia.

La redacció definitiva de l’apartat 4.3 és inquietant, a més d’una invitació a l’absurd, perquè deixa en mans de l’autoritat administrativa el permís d’usar qualsevol dels altres símbols possibles, des de la decoració nadalenca a l’anagrama de Càritas. Qualsevol altra utilització dels béns mobles o immobles afectes als serveis públics de la CAIBper a finalitats diferents de les derivades del servei públic al qual estan afectats requereix l’autorització administrativa oportuna de la Conselleria competent en matèria de Patrimoni”. Es considera falta greu, sancionada amb una multa entre 2.001 i 5.000 €, “no adoptar les mesures adequades per tal que cessi de manera immediata l’ús (…) no autoritzat (…) quan s’està obligat a fer-ho”; i falta molt greu, penalitzada amb una xifra entre 5.001 i 10.000 €, “utilitzar o col·locar símbols no permesos o fer-ne un ús no autoritzat”.

El 5 de novembre, al ple del Parlament, es rebutjaren les esmenes a la totalitat presentades per l’oposició. En el curs d’un debat molt tens, la presidenta de la cambra intentà fer retirar a alguns diputats el llaç amb les quatre barres que havien penjat, primer a la tribuna d’oradors, i després davant dels seus escons. Quinze dies després, el PP incorporà l’esmena polèmica al projecte de llei. La lletrada del Parlament advertí inútilment que l’esmena en qüestió podia incórrer en inconstitucionalitat; el Grup Popular es negà a sol·licitar un informe als Serveis Jurídics del Parlament, com demanava l’oposició.

A hores d’ara, els Populars tampoc no admeten que es torni a enviar la llei amb el redactat definitiu al Consultiu. I mantenen que només el Constitucional està legitimat perquè saben que serà difícil que aquest tribunal es pronunciï i, sobretot, que ho faci aviat. La tramitació de la llei s’ha accelerat perquè el Govern va demanar-ne la urgència. Es preveu que s’aprovarà en un plenari extraordinari del Parlament, el dijous 19 de desembre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s