Les ajudes de menjador

Les ajudes de menjador

Barreres per obtenir-les, futur llunyà per cobrar-les

Convocades les ajudes de menjador escolar quan el curs s’està acabant, el primer article de la Resolució de la Conselleria d’Educació (28 març 2014) proclama:
L’objectiu de les ajudes que es convoquen és compensar els alumnes que cursin estudis a centres docents públics no universitaris (…) amb el finançament de part del cost del servei escolar de menjador, quan concorrin determinades circumstàncies socioeconòmiques o de transport i per tal d’afavorir-ne l’escolarització.”
Però els requisits d’accés són durs:

· Per condicions econòmiques, no  s’obté cap puntuació si la renda de la unitat familiar és superior als 16.000 euros anuals.
· Fins a la convocatòria 2013/14, s’exigia l’assistència prèvia a un 70% dels serveis de menjador. Ara s’ha reduït aquesta quota al 50%.

Abans, aquestes ajudes es convocaven dins el primer trimestre del curs i, normalment, es pagaven a final del segon trimestre o principi del tercer. Les del curs 2008-2009 ja s’abonaren dins l’exercici 2009-2010. I a partir del 2010-2011, s’han convocat amb el curs acabat, amb la qual cosa, les famílies no tenien ni tan sols la certesa que es faria convocatòria per aquells anys i els pagaments s’han fet extraordinàriament tard. A finals de 2013, la Conselleria encara estava abonant les ajudes del curs 2010/2011. Atesa la demora al pagament, en moltes ocasions arriben ajudes d’infants que ja no són a l’escola perquè han acabat el seu cicle acadèmic (CEIP a IES) o han canviat de centre per alguna altra circumstància.

 

 Evolució de les subvencions de menjador escolar 

CURS

Convocatòria

data BOIB

Resolució

data BOIB

Quantitat

% assist. obligatòria

2010/11

16.12.2010

16.04.2011

1000000

70

2011/12

10.11.2012

11.12.2012

800000

70

2012/13

03.09.2013

26.11.2013

590000

70

2013/14

05.04.2014

800000

50

En paraules de Vicente Rodrigo, president de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FAPA) de Mallorca:

“Superat el procediment de concessió, cal emparar-se a tots els sants per cobrar l’ajuda. Els doblers sempre arriben molt després que les famílies hagin compromès el pagament del servei, és a dir, que primer cal pagar i després, si arriba la subvenció, es cobra… tard o molt tard.”

    Més necessitats, menys ajudes

Les partides destinades a aquestes ajudes s’han anat reduint any rere any, pràcticament al mateix ritme que apujaven les xifres de l’atur i, conseqüentment, el nombre de famílies abocades a la pobresa. Del milió d’euros pressupostat el curs 2010/11 es passà als 0’8 milions del 2011/12, i llavors als 0’59 del 2012/13: si prenem el primer curs com a referència, la reducció ha estat del 41% en dos anys.
En unes circumstàncies que requerien justament tot el contrari. Segons un informe d’Unicef (“La infancia en las Islas Baleares 2012-13”), el 32,4% dels menors de 18 anys de Balears viu sota el llindar de la pobresa (renda familiar de 17.659 euros anuals). Amb la cruesa de les xifres absolutes, l’informe conclou que gairebé 65.000 infants a les Balears es trobaven el curs passat en condicions de pobresa. Tot fa pensar que avui dia la situació és encara pitjor.
Retallades pressupostàries en aquest capítol no es poden justificar sota cap concepte: es tracta d’una qüestió bàsica, que salta a la vista de qualsevol. Encara que, en honor a la veritat, també s’ha de dir que la darrera partida, corresponent al curs 2013/14, s’ha vist incrementada fins als 0’8 milions d’euros, de manera que s’ha tornat així als nivells del primer exercici del Partit Popular al capdavant de la Conselleria. Una fita, per cert, reiteradament celebrada per la consellera Joana Maria Camps i el seu equip…
Sense aclarir, però, que s’ha aconseguit aquest increment gràcies, en part, als 100.000 euros d’ajudes de transport escolar que l’any anterior es pressupostaren i no s’arribaren a convocar; i en part, als 91.226 euros que quedaren deserts a les darreres convocatòries per ajudes de menjador (Balears, 13 novembre 2013).
Ara bé, en unes condicions socioeconòmiques en deteriorament progressiu, com s’explica que sobrin diners destinats a alimentació infantil?

    El cercle viciós de l’exclusió

Si el que pretén l’Administració és alleujar situacions de necessitat, no sembla molt raonable ajornar l’ajuda a un futur imprecís. I menys encara, afegir-ne exigències innecessàries. Una família que no pugui fer front a les despeses de menjador escolar mai podrà accedir a les subvencions corresponents, perquè no podrà haver fet ús d’aquest servei. La combinació d’uns requisits molt excloents amb el pagament demorat produeix un efecte pervers:

· Qui més necessita l’ajuda, ja no pot aspirar a obtenir-la perquè no ha anat al menjador precisament per no haver pogut pagar la despesa.
· Les famílies més necessitades queden excloses, i finalment sobren doblers de les partides destinades a aquestes ajudes.

La jugada és perfecta –i doblement perversa– perquè així sembla que no hi ha peticions d’ajudes i, per tant, no es necessiten més diners.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s