A la fi, quan estàvem a punt de perdre tota esperança, la consellera ens ha contestat no una, sinò 17 preguntes!
Clar que això ens ha costat una mica…
Com que la senyora Camps no és seguidora del nostre bloc, un dia de gener ens personàrem en la seu d’Educació i registràrem una instància adreçada a ella personalment, amb sol·licitud de resposta a 23 preguntes sobre els expedients disciplinaris oberts sota el seu mandat, les mateixes que prèviament havíem formulat aquí mateix. El document estava subscrit per una àmplia representació de la comunitat educativa: famílies (FAPA), professors (Assemblea de Docents, FE-CCOO, UGT, STEI-i), directors (ADESMA, ADIPMA) i inspectors (ADIDE). Passaren les setmanes…
I, en vista del silenci administratiu, un dia de febrer ens presentàrem en la Cambra autonòmica, i entregàrem una segona instància a tots els grups parlamentaris (PP, PSIB, MÉS, diputats no adscrits), amb la demanda que féssin les 23 preguntes en el nostre nom a la consellera, ja que ella no s’havia dignat respondre als legítims representants de docents i famílies. Per les mateixes dates aproximadament, Joana Maria Camps concedí una recepció molt cordial als membres de certa plataforma de Facebook, caracteritzada pels seus comentaris injuriosos i de mal gust contra el professorat.
Tant el grup del PSIB com el de MÉS accedíren a la nostra petició, i formularen per escrit les preguntes a la consellera, que no es pogué desentendre perquè el reglament parlamentari l’obligava a respondre. I finalment, el passat 13 de març, el diputat Nel Martí tingué la gentilesa d’enviar-nos les primeres respostes de la senyora Camps.
Tenim el gust de compartir amb tots vosaltres aquesta primícia.
Aló, Senyora Camps 