Anau alerta amb els docents

Anau alerta amb els docents

Fa més de dos anys, certs grups de pressió activaren una campanya destinada a criminalitzar la imatge del col·lectiu docent. L’ofensiva ha anat guanyant intensitat des de llavors, amb els seus moments àlgids durant les setmanes de la vaga indefinida dels mestres, el setembre i octubre de 2013. S’ha lliurat en el terreny dels mitjans tradicionals, i també en el camp de batalla de les xarxes socials. I tots els episodis de la història segueixen el mateix guió.

Primer, es difama una i altra vegada l’adversari, en un degoteig incessant. Se’l satanitza, i es procura suscitar cap a ell l’alarma i el rebuig social. Després, se’l denuncia una i altra vegada, per distints motius, en diferents llocs, sense fonaments legals. Totes aquestes denúncies acaben en no res, però això poc importa. La qüestió és donar una certa aparença de credibilitat a les calúmnies, fer renou, tacar per sempre la imatge de l’adversari.

Es tracta de crear un cert estat d’alarma social que justifiqui i faci tolerable la repressió posterior. Perquè en aquest brou de maledicències, desconfiança i denúncies germinaran més tard les amenaces, els expedients disciplinaris i la confrontació civil. Amenaces com la que el dia d’inici de la vaga indefinida deixà caure el diputat autonòmic Antoni Camps, en insinuar futures purgues sobre els professors, “amb noms i llinatges”, que secundassin la convocatòria:

“En una empresa privada, el trabajador que no funciona, no trabaja o no tiene buenos resultados, es despedido. En cambio, en la enseñanza pública no tiene consecuencia alguna el ser un mal profesor. No es de recibo que con el dinero de todos estemos pagando a profesores que enseñan mal, deforman o manipulan, o no muestran ningún interés en reciclarse. Es imprescindible apostar por un sistema de evaluación continua para los profesores. Se debe poder medir sus resultados y pedir explicaciones si no se alcanzan los objetivos. Necesitamos una educación moderna y de calidad, con un profesorado bien preparado y motivado. Y quien no quiera sumarse a este carro, que lo abandone, o directamente que la Conselleria prescinda de sus servicios.

Lo positivo de esta huelga es que sabremos, con nombres y apellidos, quienes están preocupados por el futuro de nuestros hijos, y quienes, por el contrario, juegan con los alumnos para conseguir objetivos políticos.”

(Antoni Camps, 16 setembre 2013, article al diari Última Hora Menorca)

Expedients disciplinaris forçats per una motivació política, com els dels directors dels instituts de Maó i de Marratxí. Ambient de confrontació civil, com el que es viu en algunes associacions de pares d’alumnes, o pitjor encara, com el que es respirava a les xarxes socials les jornades prèvies a la vaga del 7 de gener o a la desfilada de Carnaval de febrer de 2014, amb incitacions a la violència contra el docent formulades des d’obscures plataformes ciutadanes.

Al llarg de tot aquest temps, s’ha anat acumulant una extensa col·lecció de falses acusacions, on apareixen barrejades denúncies genèriques, de caire ètic o polític, amb d’altres més particulars, que solen tenir conseqüències disciplinàries o fins i tot penals. A partir de la premsa local, els diaris de sessions del Parlament i la documentació pública de la Fundación Nacional Círculo Balear (en sigles, FNCB), hem inventariat 14 arguments injuriosos contra la professió docent, en una recopilació que no pretén ser exhaustiva. No perdrem temps en rebatre’ls. El que ara ens interessa és aclarir on es generen i com es propaguen les injúries, allò que podríem dir la seva etiologia.   Agrupades totes les mostres en aquestes 14 categories, si les ordenam per fonts i data d’aparició observam que gairebé totes elles procedeixen del mateix cercle, el Círculo Balear. Des d’aquest centre, les fal·làcies s’han propagat com un patogen: horitzontalment, en un mitjà de plataformes i grups de Facebook; però sobretot en vertical, cap a les esferes del poder polític. I aquesta darrera línia travessa altres dos cercles, concèntrics amb el primer.

En el segon cercle trobam diversos càrrecs representatius del Partit Popular, personatges secundaris com els diputats autonòmics Ana María Aguiló i Antoni Camps o la regidora de Valldemossa María Redondo.

En el tercer, figures destacades de l’Executiu balear, com el president José Ramón Bauzá, el vicepresident Antonio Gómez, o la consellera d’Educació Joana Maria Camps.

La majoria de vegades, la transmissió d’idees i paraules es produeix de dins a fora com un macolí que cau a una bassa, passant successivament a través dels tres cercles concèntrics. En algunes ocasions, es produeix una propagació directa del primer al tercer cercle, sense passar pel segon. En altres casos, la idea patògena queda reclosa en els dos primers cercles, sense arribar al tercer. I finalment, algunes acusacions, les més injurioses i polèmiques, pertanyen en exclusiva al primer cercle, el Círculo Balear, i no arriben a penetrar els altres dos.

Considerem tota aquesta casuística per separat.

Tres cercles concèntrics

Cinc afirmacions injurioses contra els docents travessen els tres cercles concèntrics de la difamació.

         1. Adoctrinen els infants i polititzen les aules

És l’acusació primigènia, matriu de totes les calúmnies posteriors, i també la més repetitiva i persistent. Molts docents adoctrinen els alumnes en el pancatalanisme i utilitzen les aules per fer oposició al Govern; els centres educatius s’han convertit en microdictadures catalanistes. Calúmnia documentada des de l’abril de 2012 fins a l’actualitat, amb abundantíssimes referències. Fa les primeres aparicions en els comunicats de l’FNCB; no tornarem a reproduir aquests textos, que hem comentat en un altre lloc (*). L’agost de 2012, com a molt, s’incorpora al discurs de diverses figures representatives del PP, començant amb Ana María Aguiló i seguint amb María Redondo i Antoni Camps. Destacarem dues frases memorables d’aquests personatges:

“Dels 10.000 professors de les Balears, n’hi ha 2.000 que fan política a les aules”.

(Ana María Aguiló, 19 març 2013, ple del Parlament)

“L’escola no es pot convertir en un regne de taifes on un petit dictador, o un grup de dictadors, imposen la seva voluntat”.

Antoni Camps, 2 agost 1913, article al diari Última Hora Menorca)

Deu mesos després, coincidint amb el relleu en la cúpula d’Educació, l’argument difamatori s’introdueix en el discurs oficial, de la mà de la nova consellera. Alguns exemples:

“Ara bé, allà on no em trobaran i no hi dedicaré esforços, recursos ni feina és en enfrontaments absurds que es plantegin constantment en situacions on prevalgui l’individualisme d’algun col·lectiu, ni mantenint l’statu quo per sobre dels interessos dels alumnes, ni tampoc en discussions banals de petites parcel·les de poder, ni les aules polititzades.”

(Joana Maria Camps, 13 juny 2013, Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament)

Als col·legis públics “es persegueix més l’adoctrinament que una altra cosa”, i “alguns grups polítics estan veient en els col·legis l’instrument perfecte per ensenyar el nacionalisme catalanista”.

(Antonio Gómez, 30 setembre 2013, entrevista en El Faristol d’IB3 Ràdio)

“El decreto TIL es un compromiso del PP, el Govern es el que define la legislación en materia educativa y los profesores lo que tienen que hacer es cumplir la materia legislativa, y si no les gusta, que se presenten a las elecciones.”

“Algunos profesores de la educación pública utilizan la inmersión lingüística y la política en las aulas para no implantar el trilingüismo.”

(José Ramón Bauzá, 24 febrer 2014, entrevista a Hoy por Hoy, Cadena SER)

         2. Són antidemocràtics

        Sí, els contraris a la reforma educativa del Govern Bauzá són un grup minoritari que es vol imposar a la majoria dels ciutadans. Aquesta majoria va manifestar a les urnes, en donar suport a la candidatura popular, que desitja el canvi de model lingüístic. Conclusió: els que s’oposen a la implantació d’aquest model –tot i que ho facin per mitjans democràtics– són antidemocràtics.

No és moment d’entrar en les burdes fal·làcies que entranya l’argument, paradoxa inclosa, ni en la concepció perversa que transmet de la democràcia. Del que es tracta és d’identificar l’origen d’un raonament que bé podem qualificar de mòrbid i de reconstruir el seu procés de transmissió. Molt semblant al d’una malaltia infecciosa.

Es documenta des del gener del 2013 fins a dia d’avui, i les referències també són abundants, especialment en les intervencions públiques del president Bauzá. Es detecten les manifestacions més primerenques en les notes de premsa del Círculo Balear, dues de les quals destacarem:

“¿Cómo es posible que unos cuantos docentes impidan el cumplimiento de la voluntad democrática mayoritaria expresada en las urnas?“

(Comunicat de l’FNCB, 19 gener 2013)

        “La mayoría de los ciudadanos está a favor de que se aplique la norma que acaba con la imposición del catalán en la educación balear. La mayoría de la sociedad balear dejó bien claro en las urnas que quiere libertad de elección y que los centros no sean recintos para organizar campañas políticas pancatalanistas. Los sindicatos representan a una minoría radicalitzada.”

(Comunicat de l’FNCB, 5 juny 2013)

“Pero se olvidan de que la mayoría de los ciudadanos votaron para cambiar la normativa que imponía el catalán. Son profundamente antidemocráticos. No entienden que una parte de un colectivo no puede usurpar la voluntad de la mayoría de la sociedad.”

(Comunicat de l’FNCB, 27 setembre 2013)

La idea penetra poc després el segon cercle de difamadors:

“No es pot consentir que un Govern, legítimament elegit per les urnes, no pugui aplicar el seu programa electoral precisament perquè quatre radicals ho impedeixen, pervertint d’aquesta manera la voluntat dels ciutadans expressada lliurement a les urnes.”

(Antoni Camps, 2 agost 1913, article a Última Hora Menorca)

I arriba a les altes esferes del poder executiu, que l’utilitza com a justificació de la seva reforma educativa. El president no es cansa mai de repetir-lo, amb una literalitat, una emfatització i una compulsió que converteixen l’argument en una fórmula ritual. Vegem-ne algunes mostres:

“El que realment és antidemocràtic és no respectar la voluntat de la majoria; el que realment és antidemocràtic és impulsar, mobilitzar i fer una crida cap a la mobilització i la vaga; el que realment és antidemocràtic és no respectar la majoria dels ciutadans; el que realment és antidemocràtic és el que s’està fent.”

(José Ramón Bauzá,16 setembre 2013, entrevista a IB3 Ràdio)

El seu projecte té l’aval de les urnes i “ja és hora que la minoria comenci a respectar la majoria.”

(José Ramón Bauzá,20 setembre 2013, acte del PP a Ses Voltes)

“Lo que ocurre es que hay un pequeño grupo que quiere la imposición de la inmersión y deben respetar las urnas.”

(José Ramón Bauzá, 23 octubre 2013, roda de premsa conjunta amb el president de Madrid)

“La otra parte quiere la inmersión en catalán. Lo respeto, pero ellos han de respetar también la voluntad de la mayoría.”

“Tan difícil es que un Gobierno quiera cumplir el programa de la mayoría y que una minoría no pueda impedírselo.”

(José Ramón Bauzá, 23 novembre 2013, entrevista al programa La Sexta Noche)

         3. Intimiden els alumnes

L’acusació d’implantar un règim de terror en les aules és de més curt recorregut que les dues anteriors, però segueix idèntic patró de transmissió. Fa aparició per primera vegada en els missatges de l’FNCB, entre gener i abril de 2013, i el juny del mateix any es propaga als cercles formats per les figures públiques del PP, per obra d’Ana María Aguiló i Joana Maria Camps, ambdues amb intervencions especialment patètiques, que entren dins la categoria de la xafarderia tavernària. Alguns exemples:

“A pesar del miedo que sufren alumnos, padres, y algunos profesores que no comulgan con la dictadura catalanista, vamos conociendo más casos de politización nacionalista en las escuelas.”

(Comunicat de l’FNCB, 19 gener 2013)

“Sabemos que hay miedo entre los estudiantes a decir lo que piensan y a denunciar. Por eso hemos creado ELB, para reunir a todo aquél que piensa como nosotros y actuar conjuntamente y con decisión.”

(Laura Venzal, presidenta de l’associació ELB, 20 abril 2013, acte de presentació en la seu del Círculo Balear)

“L’altre dia se’m varen posar els pèls de punta quan a un nin li vaig demanar per què duia un llacet, un ninet de vuit anys d’un centre d’un poble de Sa Tramuntana i em va dir ‘és que la professora m’ho va donar i si no s’enfadava’, això és adoctrinament.”

(Ana María Aguiló, 13 juny 2013, Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament)

“No els importa… sí, senyors, no els importa, no els importa que els fillets tenguin por dins les aules de manifestar idees contràries a les seves perquè se’ls suspendrà…”

(Joana Maria Camps, 11 juny 2013, ple del Parlament)

         4. Fan vaga per motius polítics

        Entre finals d’agost i primers d’octubre de 2013, el Círculo Balear emet una bateria de 8 comunicats, en un bombardeig repetitiu del mateix missatge: la vaga és promoguda per grups independentistes amb la finalitat de mantenir el model d’immersió lingüística. Com a mostra, dos fragments:

“La ‘asamblea de docentes’ al servicio de grupos independentistas para convocar una huelga política (…)

La intención de la huelga en la educación es política. Pretenden continuar con el fracasado sistema de inmersión en catalán con el que el pancatalanismo adoctrina políticamente a los alumnos.”

(Comunicat de l’FNCB, 28 agost 2013)

“Los docentes convocantes reconocen que la huelga es para seguir imponiendo el catalán (…)

        Los convocantes de la huelga han reconocido lo que el Círculo Balear viene denunciando desde el inicio de la huelga: Confirmaron que se trata de una huelga política para mantener el sistema de inmersión en catalán en las escuelas de Baleares. (…)

        Jorge Campos ha solicitado a los convocantes que pidan perdon (sic) por haber manipulado a la opinión pública con los verdaderos motivos de la huelga: ‘A día de hoy se han consensuado las reivindicaciones laborales y de organización. Y en cuanto al TIL no tienen ningún problema con el inglés, sino con el bilingüismo entre las lenguas oficiales. Siguen el guion (sic) aprobado el pasado viernes por los partidos independentistas en las resoluciones del Parlamento de Cataluña’.”

(Comunicat de l’FNCB, 1 octubre 2013)

        Dues setmanes després de publicar-se la primera nota, s’activa el segon cercle, des d’on obre foc Antoni Camps. En l’article incendiari ja esmentat, que veu la llum el mateix dia d’inici de la vaga indefinida, s’apropia de la tesi del Círculo Balear:

“La huelga (…) ha dejado al descubierto (…) la politización existente en una parte del sector educativo. Estoy convencido que esta huelga nada tiene que ver con cuestiones laborales, ni siquiera pedagógicas, y que la motivación principal es puramente política.”

(Antoni Camps, 16 setembre 2013, article al diari Última Hora Menorca)

L’endemà, Ana María Aguiló, en el plenari del Parlament, mostra una fotografia d’una assemblea on surten antics càrrecs de MÉS com a evidència inqüestionable de la natura política de la vaga. A la diputada popular no li entra en el cap la idea que l’Assemblea de Docents sigui un espai obert a tots els mestres i professors, amb independència de la seva ideologia política.

Simultàniament, la intoxicació es propaga a les esferes executives locals –president, vicepresident i consellera Camps–, amb tant d’èxit que fins i tot troba lloc en el discurs d’algun alt representant de l’Administració central, com el ministre Wert. Vegem algunes manifestacions de la fal·làcia en aquests àmbits:

“Qui vulgui fer política amb això [el trilingüisme] que es presenti a les eleccions”.

(José Ramón Bauzá, 16 setembre 2013, entrevista a IB3 Ràdio)

“Hacer rehenes a los niños baleares de una estrategia que no tiene más que un contenido estrictamente político es profundamente irresponsable.”

(José Ignacio Wert, 18 setembre 2013, ple del Congrés)

“Es veia que Esquerra Republicana de Catalunya donava suport a aquesta vaga, que el grup MÉS i el PSOE avalaven la protesta.”

(Antonio Gómez, 30 setembre 2013, entrevista en El Faristol d’IB3 Ràdio)

“Hi havia més coses que el TIL, hi eren tots vostès”. (En referència a la manifestació del 29 de setembre i a l’oposició)

(Joana Maria Camps, 1 octubre 2013, plenari del Parlament)

“Es una huelga politizada, detrás de la huelga están los sindicatos, el PSOE y los nacionalistas”.

“Después de 4 horas de negociación se empezó a hablar del trilingüismo con los profesores. Se quitaron la careta y evidenciaron la politización existente, ya que sólo les interesaba la inmersión lingüística y el catalán.”

(José Ramón Bauzá, 23 novembre 2013, entrevista a La Sexta Noche)

         5. Utilitzen els nins com a ostatges

A diferència dels anteriors, pareix que aquest argument es genera en el segon dels nostres cercles, des d’on es propaga cap endins i cap a defora. El 3 de setembre de 2013, Ana María Aguiló, en la Diputació Permanent del Parlament, acusa els convocants de la vaga “d’utilitzar els nins com a ostatges”. Dues setmanes després, el seu correligionari Antoni Camps, al mateix article abans esmentat, es fa ressò de la idea:

“Buscan en los colegios un motivo para hacer oposición al PP, y les importa muy poco si ello perjudica a los alumnos, a los que utilizan, de forma desvergonzada, como escudos humanos para conseguir sus objetivos políticos.”

(Antoni Camps, 16 setembre 2013, article al diari Última Hora Menorca)

Tampoc el Círculo Balear no triga gaire a dir la seva:

        “L’FNCB denunciará a los centros que no cumplan con la normativa. (…) Si no quieren libertad y trilingüismo tienen todo el derecho a protestar, pero que lo hagan fuera de los centros educativos, sin utilizar a los menores de edad y perjudicar a las familias.”

(Comunicat de l’FNCB, 13 setembre 2013)

        Pel que fa als representants del cercle executiu, el primer a manifestar-se al respecte és José Ignacio Wert, el 18 de setembre, amb la frase abans reproduïda, seguit molt després per la consellera Camps, dia 5 de novembre, quan en el plenari del Parlament acusa els vaguistes “d’emprar els infants per fer una política destructiva” i de “no mirar pels fillets”.

El primer i el tercer cercle

Tres de les imputacions injurioses són transmeses directament del primer al tercer cercle, és a dir, del Círculo a l’Executiu balear.

6. Utilitzen políticament els infants en horari lectiu

Segons l’FNCB, en els centres educatius s’obliga els alumnes a participar en activitats polítiques, de caire independentista, durant el temps de classe. Fan referència a la qüestió en una sèrie de documents, publicats entre el gener i l’octubre de 2013. Per exemple:

        “Estos textos [treballs dels estudiants en una revista escolar] demuestran como las manifestaciones independentistas se promueven desde los centros educativos, utilizando recursos públicos e involucrando a los alumnos menores de edad. (…)

        Las pruebas del IES [nom del centre] demuestran la grave situación en la que se encuentra la educación en Baleares: niños mallorquines haciendo manifestaciones políticas catalanistas como actividad escolar.

(Comunicat de l’FNCB, 21 gener 2013)

“A una hora lectiva, quan tots estàvem fent classe, mos obligàren a sortir de ses aules, baixar an es pati i escoltar un manifest polític. Eren ses pre-eleccions i es manifest, juntament amb pancartes, anàven en contra de Bauzà, per aquell temps candidat a sa presidència des Govern pes Partit Popular. No només aixó, també hi havia penjada sa bandera independentista! Na Laura, jo i altres companys mos negàrem a ser presents a aquella manifestació, ja que era política, i quan intentàrem quedar an es passadissos o anar a sa biblioteca, es professors mos tancaren es pas i mos obligaren a ser presents.” (sic)

(Andrea Molla, secretària de l’associació juvenil ELB, 20 abril 2013, acte de constitució)

        “El presidente de la FNCB hizo un repaso de la normativa lingüística de Baleares hasta llegar a la entrada en vigor del TIL, relacionando directamente la inmersión en catalán con el adoctrinamiento pancatalanista en las aulas demostrándolo con la proyección de fotografías de actos políticos independentistas llevados a cabo en los centros educativos utilizando a los menores de edad en ellos.”

(Comunicat de l’FNCB, 18 octubre 2013)

        El 5 de juny del mateix any, la consellera Camps rep en la seu d’Educació una delegació del Círculo Balear, encapçalada pel president de l’entitat. La reunió és llarga i fructífera. Cinc dies després, en seu parlamentària, la consellera deixa caure que, a les escoles, obliguen els infants a fer cartells de contingut reivindicatiu:

“No els importa que en hores de classe als nostres fillets els facin fer els cartells que pengen fora de les escoles.”

(Joana Maria Camps, 11 juny 2013, ple del Parlament)

Interpel·lada al respecte per l’oposició (13 de juny), només matisa que amb les seves paraules es referia a alguns docents, perquè, segons diu, “hi ha milers de bons professors”. Però no aporta cap dada que fonamenti la seva acusació. Tot queda en una simple xafarderia, impròpia d’un servidor públic, inoportuna en la seu de la sobirania popular. D’una frivolitat descoratjadora, en procedir de qui ens governa. I sobretot, insultant i difamatòria per a tots els treballadors de l’ensenyament, que no reben empar i sí desqualificacions de la seva consellera.

7. Utilitzen els infants a les manifestacions

A fi de deslegitimar i deslluir les potents manifestacions ciutadanes contràries a la reforma educativa que se succeïren durant la segona quinzena de setembre de 2013, s’acusa els vaguistes de portar menors d’edat a les mateixes, passant per alt que la presència de nins és una cosa bastant habitual en aquest tipus d’actes, amb independència del signe polític dels assistents. En aquest cas, el foc de les acusacions s’obre simultàniament des del primer i el tercer cercle. Però es diferencien en un detall d’implicacions penals: segons l’FNCB, els professors de diversos centres educatius han traslladat alumnes a les seves manifestacions, i sense consentiment patern. La interposició d’una denúncia a Fiscalia de Menors multiplica l’efecte escandalitzador:

“Hemos puesto en conocimiento de la Fiscalía que los docentes de varios centros educativos de Mallorca han trasladado a menores sin consentimiento paterno a participar en manifestaciones con reivindicaciones políticas convocadas por la Assemblea de docents y los sindicatos de enseñanza ANPE, UGT, CCOO y STEI. (…)

Inicia estas acciones judiciales al haber acreditado los padres la utilización de menores sin autorización alguna: ‘La mayoría de menores no contaban con autorización. Algunos padres sólo tenían constancia de la petición realizada para que sus hijos participaran en una actividad extraescolar. La indignación de los padres se ha producido cuando han comprobado a través de los medios de comunicación que los menores estaban participando en manifestaciones y actos organizados por los docentes nacionalistasIncluso habiéndo (sic) desplazado a sus hijos a protestar frente a la sede del gobierno balear’.”

(Comunicat de l’FNCB, 18 setembre 2013)

        Tot molt efectista, a l’estil habitual del Círculo: docents perversos i manipuladors, pares innocents que imaginaven els seus fills a classe quan, a través de la pantalla, observen horroritzats que els pobres infants es troben en mig d’un acte reivindicatiu davant el Consolat de Mar. Després els pares indignats no apareixen, ni tampoc els fills manipulats, i la instància davant Fiscalia passa a engrandir la interminable col·lecció de denúncies arxivades del Círculo Balear.

        Per part de l’Executiu balear, el president i la consellera d’Educació realitzen per les mateixes dates algunes intervencions en què recriminen, en un irritant to de superioritat moral, la utilització de nins a les manifestacions. José Ramón Bauzá considera que es fa un ús “irresponsable” de nins a les protestes contra el Decret de tractament integrat de llengües (18 setembre 2013, berenar informatiu organitzat pel diari Cinco Días). I segons Joana Maria Camps:

“En lloc de protegir els infants, els fan sortir amb camisetes verdes”.

(24 setembre 2013, plenari del Parlament)

Per alguna raó, la senyora Camps deu considerar el verd un color perillós.

8. Manipulen els pares

En diverses notes de premsa, emeses entre mitjans de setembre i finals d’octubre de 2013, l’FNCB sosté la tesi que els pares participants en les protestes educatives han estat enganyats i manipulats pels docents. Com a prova irrefutable, presenta un vídeo enregistrat durant la manifestació del 29 de setembre per membres de l’associació juvenil Estudiants Lliures de Balears (ELB), que demostra, segons ells:

“el alto grado de desinformación que existe incluso entre los propios manifestantes en teoría contrarios al TIL.”

(Comunicat de l’FNCB, 18 octubre 2013)

Pels que no ho sàpiguen, ELB és una organització filial, a través de la qual els responsables de la Fundación Nacional Círculo Balear (és el seu nom complet) instrumentalitzen menors d’edat com a confidents i delators de mestres, entre altres tasques.

I, no cal dir-ho, l’argument de la manipulació encaixarà de meravella en el discurs autojustificatori del Govern:

         “Hay padres que han sido manipulados. (…) Los padres que acudieron a la manifestación en contra del trilingüismo fueron manipulados por los profesores, los sindicatos, el PSOE más extremista y los nacionalistes.”. (José Ramón Bauzá, 23 novembre 2013, entrevista a La Sexta Noche)

El primer i el segon cercle

Dues de les maledicències d’aquesta recopilació es mouen dins un circuit tancat entre els dos primers cercles, sense transcendir als representants de l’Executiu.

         9. Assetgen els dissidents

Detectam la primera aparició d’aquest argument en el discurs de la diputada Aguiló, qui el 2012 ja declarava a la premsa que alguns “coaccionen els altres professores perquè s’afegeixin a les seves protestes”, i que existeix un “autèntic mobbing” entre docents (3 agost 2012, Diario de Mallorca). Els dirigents del Círculo Balear no dubten a fer-lo seu, i mesos després denuncien la por que, segons ells, pateixen els professors “que no combreguen amb la dictadura catalanista”

(Comunicat de l’FNCB, 19 gener 2013, comentat més a dalt).

En el període de vaga indefinida, les acusacions d’aquest caire es multipliquen. Des de l’entitat ultranacionalista, alerten de suposades coaccions exercides pels vaguistes sobre els seus companys perquè abandonin la feina:

        “Ha recibido múltiples quejas de docentes por las presiones que han recibido por parte de los convocantes para que secundaran la huelga y por la situación de indefensión que les ha generado que todos los sindicatos de educación hayan secundado la huelga.”

(Comunicat de l’FNCB, 16 setembre 2013)

“A estas quejas de las familias se suma la de los profesores a los que se les impide trabajar con normalidad. Ha tenido conocimiento de docentes que acuden al centro educativo para que contabilicen su asistencia pero a continuación abandonan el lugar de trabajo, algunos por presión y otros para respaldar la huelga sin que les afecte al sueldo. Estos hechos se han puesto en conocimiento de la Consejería de Educación solicitando una investigación al respecto.”

(Comunicat de l’FNCB, 26 setembre 2013)

        “…Pero han coaccionado a compañeros para que no acudieran a su puesto de trabajo.”

(Comunicat de l’FNCB, 27 setembre 2013)

        Ana María Aguiló no hi podia deixar d’intervenir-hi de nou, i ho fa en el mateix escenari i amb les mateixes històries pintoresques que tres mesos enrere. Segons la diputada, hi ha hagut mestres que, durant la vaga, han deixat els nins “tirats al pati”, docents que han estat “obligats” per alguns directors a posar-se la camiseta verda o mestres que volien fer classe i no els han deixat:

        “Nosaltres ens solidaritzam, ens solidaritzam amb tots aquells nins que el primer dia de vaga varen estar en el pati tirats i abandonats, quan només hi havia 3.379 professors de vaga, i 3.379 professors que ens varen introduir (sic) els directors. Per tant jo crec que no varen dir mentides. Nosaltres ens solidaritzam amb tots aquells professors que els han obligat a posar-se les camisetes verdes, perquè divendres dia 13 alguns directors dels centres varen obligar els professors a posar-se camisetes verdes. Ens solidaritzam amb tots aquells professors que els han obligat avui a fer vaga. (…)

        Ens solidaritzam amb tots aquells professors que han volgut anar a fer classe i els directors d’algunes escoles no els han deixat fer classes.”

(Ana María Aguiló, 24 setembre 2013, ple del Parlament)

        El diputat Camps, en un article famós, també contribueix a la difusió de la faula, que es revesteix de tints dramàtics:   

“Este grupo de profesores que harán huelga son (…) los que presionan y hacen bulling a tantos profesores sensatos, serios, laboriosos, tenaces y rigurosos cuyo único objetivo es educar a sus alumnos, sufriendo, además, en silencio, las amenazas y las burlas de estos.”

(Antoni Camps, 16 setembre 1913, article al diari Última Hora Menorca)

         10. Són una casta privilegiada i insolidària

Els docents treballen poc i guanyen molt; a damunt, fan una vaga que perjudica tota la societat per tal d’imposar les seves reclamacions il·legítimes. Argument destinat a desacreditar la vaga indefinida, es documenta entre el 4 i el 27 de setembre de 2013. Ve acompanyat d’un afegitó, que incideix en el contrast entre la privilegiada situació dels docents i la de la majoria dels “mortals”, en un intent de suscitar sentiments negatius de ressentiment i enveja entre la ciutadania. Armat pels portaveus del Círculo Balear en sincronia amb el diputat Camps, en idèntic format. Disposam de mostres escasses, però molt explícites:

“La huelga es un ataque a padres y alumnos por los fines políticos de un colectivo privilegiado (…)
Critica que los docentes se quejen de la nueva normativa lingüística alegando, por una parte, que el sistema de inmersión en catalán es un éxito, y por otra, que sus condiciones laborales no son las adecuadas. Cuando son uno de los colectivos con más beneficios salariales: Los sueldos de los docentes de Primaria y Secundaria están entre los 2.400 y los 2.800 euros mensuales, con 176 días lectivos al año, por lo que considera que los convocantes cuentan con una posición laboral y económica bastante más beneficiosa que la mayoría de padres a los que se les va a perjudicar económicamente cuando no puedan dejar a sus hijos en el colegio.”

(Comunicat de l’FNCB, 4 setembre 2013)

“También han convocado la huelga por los recortes, los salarios y sus complementos… Pero un profesor de primaria cobra 2.300 euros al mes y uno de secundaria 2.700, para trabajar 176 días lectivos al año. Olvidando que los mayores recortes en profesorado se produjeron entre los años 2010 y 2011, sin convocarse huelga alguna.”

(Comunicat de l’FNCB, 27 setembre 2013)

“Es evidente que quienes dan clase una media de 176 días al año (mucho menos que el resto de los «mortales»), trabajan unas 21 horas lectivas a la semana (mucho menos que el «resto de los mortales»), por un sueldo medio bruto de unos 2.800 euros al mes (mucho más que el resto de los «mortales»), y tienen además la seguridad de un empleo garantizado (no pueden decir lo mismo la mayoría de los «mortales»), pocos motivos laborales pueden tener para organizar una huelga, cuando otros trabajadores en el sector privado están viendo cerrar empresas y reducir su salario por más horas de trabajo.”

(Antoni Camps, 16 setembre 2013, article a Última Hora Menorca)

El primer cercle

Els quatre darrers elements del llistat de difamacions són productes exclusius del Círculo Balear, amb el seu segell inconfusible.

         11. Coaccionen les famílies

Els docents també coaccionen els pares dels seus alumnes, primer obligant-los a elegir el català com a llengua de primer ensenyament, i després, a no dur els fills a classe. Argument únic, amb dues presentacions distintes, datades entre maig de 2012 i maig de 2013, i entre setembre i octubre de 2013, respectivament.

D’acord amb la primera versió, els equips directius de les escoles estan formats per nacionalistes, i coarten la llibertat de les famílies en l’elecció de llengua d’ensenyament. A més de desacreditar els mestres, aquest enunciat difamatori té l’objectiu de justificar les xifres baixíssimes d’elecció del castellà per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, contràries als interessos de l’FNCB. De pas, projecta en l’imaginari col·lectiu la falsa imatge del castellà com a llengua perseguida. Les mostres són abundants:

“Seguirá de cerca el proceso de escolarización para que la elección de lengua sea un proceso transparente sin coacciones de los equipos directivos que ya se han mostrado contrarios a la libertad lingüística.”

(Comunicat de l’FNCB, 10 maig 2012)

“Unos equipos directivos autodefinidos mayoritariamente nacionalistas que han impedido, con el visto bueno de Rafael Bosch, la libre elección de lengua incluso en la primera enseñanza para continuar con el sistema de inmersión obligatoria en catalán predominante en el 90% de los centros educativos de Baleares.”

(Comunicat de l’FNCB, 8 agost 2012)

“El centro ofrece la información  a los padres sobre el procedimiento de escolarización junto a un lazo de la bandera catalana de la campaña nacionalista “Enllaçats pel català”, con un comunicado redactado por la propia dirección del centro (…). Un texto cargado de amenazas y coacciones que impiden, de hecho, elegir el castellano como lengua vehicular para la primera enseñanza.”

(Comunicat de l’FNCB, 28 febrer 2013)

        ”Rafael Bosch propone a los padres un sistema de elección de lengua telemático facilitando las instrucciones exclusivamente en catalán. (…) Con este sistema se pretende evitar las coacciones que los equipos directivos han ejercido sobre los padres que quisieron elegir el español el pasado año como lengua vehicular para sus hijos. (…) Bosch reconoce las coacciones ejercidas por los equipos directivos nacionalistas a los padres impidiéndoles que eligieran el español como lengua vehicular, pero no abre ningún expediente sancionador contra los infractores.”

(Comunicat de l’FNCB, 19 març 2013)

        “La escolarización por internet (…) evita las coacciones que los equipos directivos nacionalistas de los centros educativos ejercieron el pasado año sobre los padres que querían elegir el español como lengua vehicular.”

(Comunicat de l’FNCB, 1 maig 2013)

“Los padres de los niños de [localitat], de 3 y 5 años de edad, han sufrido durante este curso escolar el acoso constante del equipo directivo del colegio [nom], encabezado por la Directora [nom i llinatge], el secretario [nom i llinatge] y la jefa de estudios, [nom i llinatge], por el simple hecho de hacer uso de un derecho que contempla la ley y que no es otro que poder escolarizar a sus hijos en su lengua materna, en este caso, el español, lengua oficial del Estado y cooficial en Baleares.”

(Comunicat de l’FNCB, 27 maig 2013)

Ana María Aguiló subscriu al menys una part d’aquesta tesi del primer cercle. Segons estimacions de la diputada popular, els professors que defensen la postura nacionalista són 2.000, “pero meten mucho ruido y están en puestos estratégicos, como en los equipos directivos”

(3 agost 2012, declaracions a Diario de Mallorca).

La segona versió de la faula és una adaptació a les circumstàncies de l’inici del curs 2013/2014. Afirma que els docents en vaga pressionen els pares perquè no duguin els seus fills a escola o els facin vestir de verd, color oficial dels subversius. Els heroics progenitors que es resisteixen són escridassats i insultats.

“Padres de alumnos comienzan el curso denunciando a docentes por impedir el inicio normal de las clases. (…)
Pero en determinados centros los docentes han retrasado deliberadamente el inicio de las clases para leer en las puertas de los colegios manifiestos políticos a favor de la huelga del próximo lunes y de la educación sólo en catalán ataviados con camisetas verdes y banderas catalanas, lo que ha provocado algunos incidentes entre padres y profesores al intentar éstos presionarles para que sus hijos no acudan al colegio el próximo lunes 16 o que los vistan con camisetas verdes para plasmar el apoyo a los huelguistas.”

(Comunicat de l’FNCB, 13 setembre 2013)

        “Pero han coaccionado a compañeros para que no acudieran a su puesto de trabajo, a padres para que no dejaran a sus hijos en el colegio (…)

Pero empapelan los centros educativos con carteles políticos y banderas separatistas,  además de abuchear e insultar a los padres que se quejan de la discriminación y politización en las escuelas.”

(Comunicat de l’FNCB, 27 setembre 2013)

“En otros Institutos como el de Marratxí los huelguistas llegaron a insultar a los alumnos y padres que solicitaban que se impartieran las clases al comprobar que los docentes habían acudido a trabajar pero se negaban a hacerlo.”

(Comunicat de l’FNCB, 10 octubre 2013)

         12. Apliquen pràctiques estalinistes sobre els nins

Aquesta és una de les idees més delirants que trobam en la documentació. Té un objectiu pèrfidament denigrant, però també està destinada a despertar l’alarma entre la població. Segons afirmen els escrits del Círculo Balear, els mestres illencs fan servir mètodes propis de les dictadures estalinistes: rentat de cervell i culte al símbol –en aquest cas llaços quadribarrats, en lloc de la falç i el martell. Dos texts de gener de 2013 hi fan referència:

“Los alumnos de Baleares son sometidos a un lavado de cerebro pancatalanista, al más puro estilo comunista, por parte de sus profesores, militantes de un sindicato que pretende la anexión y sumisión de Baleares a la Cataluña del corrupto régimen nacionalista: El STEI-i.”

(Comunicat de l’FNCB, 19 gener 2013)

“Su equipo directivo, formado por el director, [nom i llinatge], jefe de estudios, [nom i llinatge], y secretario, [nom i llinatge], utiliza los recursos públicos para adoctrinar políticamente a los alumnos menores de edad, recordando las dictaduras soviéticas donde los alumnos debían rendir pleitesía a los símbolos comunistas en su formación academica (sic).”

(Comunicat de l’FNCB, 21 gener 2013)

         13. Són antidemocràtics

        Acusació no idèntica a la presentada més a dalt, en associar-se ara a l’incompliment de la normativa. En la visió del Círculo Balear, la resistència a les prescripcions legals, ja procedeixin de lleis, decrets o simples resolucions, equival a un alçament contra l’ordre democràtic establert. Utilitzen aquest argument en diverses ocasions, per exemple quan es produeixen les crides a la desobediència front al decret de trilingüisme (maig, setembre i octubre de 2013), o quan la Conselleria d’Educació obre expedients disciplinaris als directors de Maó (agost de 2013).

        “Las propuestas para no cumplir con la normativa [decret de TIL] por parte de los sindicatos y Escola Catolica son profundamente antidemocráticas. Sólo las organizaciones antisistema proponen no cumplir la legalidad vigente en un Estado democrático. En democracia y en un Estado de derecho como el nuestro las leyes están para cumplirse, lo contrario nos lleva a regimenes dictatoriales que al parecer es lo que pretenden estas organizaciones.”

(Comunicat de l’FNCB, 30 maig 2013)

“Estas primeras sanciones a 3 directores de instituto se producen cuando un sistema democrático funciona con normalidad. La ley es de obligado cumplimiento para todos. Al parecer muchos docentes catalanistas se creían impunes ante sus constantes vulneraciones normativas. La nueva consejera de educación Juana Mª Camps cumple con su obligación y responsabilidad. (…)

       Los docentes o equipos directivos que insistan en sus prácticas antidemocráticas en las escuelas seguirán siendo denunciados por nuestra entidad.”

(Comunicat de l’FNCB, 1 agost 2013)

        “Es intolerable la irresponsabilidad y la actitud antidemocrática de sindicatos y Escola Católica que sólo se entiende desde su fanatismo catalanista.”

(Comunicat de l’FNCB, 13 setembre 2013)

“Los centros deben tener aprobado un proyecto lingüístico acorde a la nueva normativa y cumplirlo. De lo contrario se estarán situando al margen de la legalidad vigente. En democracia esto no se puede permitir. (…)

Estas actitudes antidemocráticas están desprestigiado al colectivo docente.”

(Comunicat de l’FNCB, 7 octubre 2013)

         14. Defrauden l’Administració

Una de les calúmnies predilectes del Círculo Balear, utilitzada en diverses ocasions contra entitats que consideren enemigues com l’OCB, i també contra els docents. La darrera vegada, han fet carambola atacant els dos adversaris tradicionals d’una sola tacada a través d’una denúncia a la Caixa de Resistència de l’Assemblea de Docents, “por presunto delito de falsedad documental y fraude a la Agencia Tributaria” (29 de novembre de 2013).

En episodis anteriors, havien denunciat els centres educatius pels presumptes delictes de finançament il·legal de la campanya Enllaçats pel Català (març de 2013), i de frau a l’Administració (setembre de 2013). En el primer cas, acusaven els equips directius d’utilitzar fons públics per fer campanyes de contingut polític; en el segon, els professors d’absentar-se de la feina i cobrar. La referència a màquines de fitxar en els centres educatius –on no existeixen ni han existit mai– fa certa gràcia, i és tota una declaració de la solvència de les seves fonts d’informació. Vegem-ne algunes mostres:

 

“Denuncia que el nueve de marzo, partidos políticos, sindicatos, y asociaciones independentistas tienen previsto realizar en Cataluña, Valencia y Baleares, en el marco de la campaña ‘Enllaçats pel Català-Enllaçats per la Llengua una jornada de exaltación política pancatalanista que se ha gestado en los colegios públicos de Baleares implicando a menores de edad, y que, incluso, recibe el apoyo explícito de algunos centros educativos.

Esta jornada política, que conlleva un coste económico muy elevado, cuenta con el apoyo explícito de algunos centros educativos públicos. Campos se dirige al gobierno balear: “Les recomiendo que entren en la web y comprueben los colegios e institutos públicos que muestran su apoyo a este tipo de campañas. Es necesario abrir diligencias para investigar la utilización política de centros educativos sostenidos con fondos públicos. Y como se financian estas costosas campañas averiguando el destino de las subvenciones que perciben los organizadores. Se está infringiendo la legalidad vigente.”

 

(Comunicat de l’FNCB, 8 març 2013)

 

        “El seguimiento de la huelga ha sido un éxito… Pero (…) han intentado defraudar a la administración pública para seguir cobrando el sueldo que les pagamos todos, según se desprende de los datos oficiales del gobierno balear.”

 

(Comunicat de l’FNCB, 27 setembre 2013)

 

        “Pide que se investigue un presunto fraude a la administración: ‘La FNCB ha recibido más de 1.000 quejas y consultas de padres de Baleares en las dos semanas que dura la huelga. La mayoría de denuncias son contra las APAS adheridas a la FAPA por incitar al absentismo escolar acordado con los docentes huelguistas, y contra los profesores que acuden al centro educativo y no dan clase con las aulas llenas o fichan su entrada y abandonan la escuela.’ (…)

        Ha dado traslado de estos hechos a la consejería de educación solicitando su investigación. ‘Si se está vulnerando el derecho de los alumnos a escolarizarse correctamente, la administración puede declarar ilegal una huelga por incumplimiento de un servicio esencial y fraude a la administración, tal como avalan sentencias del Tribunal Supremo’.”

(Comunicat de l’FNCB, 1 octubre 2013)

 

        “Círculo Balear denuncia a la FAPA y solicita investigar el fraude de los docentes (…)

Ha denunciado a todas las asociaciones de padres integradas en la FAPA de Mallorca y a los equipos directivos de los centros educativos a los que pertenecen dichas asociaciones por ‘promover e incitar al absentismo escolar en reiteradas jornadas lectivas a través de la campaña Buida l’Escola (Vacía la escuela)’, y por el hecho de que dichas asociaciones hubieran ‘acordado con los docentes no llevar a sus hijos a clase’ para que estos pudieran ‘continuar con la huelga y seguir cobrando el sueldo, incurriendo en un posible fraude a la hacienda pública y cometiendo, los empleados públicos que tienen conocimiento de ello, un posible delito de prevaricación’. La FNCB solicita a la consejería que abra los expedientes oportunos para investigar los hechos.”

 

(Comunicat de l’FNCB, 10 octubre 2013)

 

        Com sempre, aquestes denúncies enverinades no condueixen enlloc. Però sempre roman la taca sobre la reputació del docent.

 

 

El Círculo Balear: marca líder en productes de descrèdit

 

Considerem en primer lloc la procedència i la circulació de tots aquests materials calumniosos contra el col·lectiu docent. N’hi ha 12, sobre un total de 14, que són originals de l’FNCB; pareix que cal atribuir l’autoria dels dos restants (utilitzen els nins com a ostatges, i assetgen els dissidents) a la diputada Aguiló. L’organització ultranacionalista transmet 8 dels seus postulats als parlamentaris Aguiló i Camps –que es mouen dins la seva òrbita–, i a diversos membres del Govern de les Illes Balears, incloent-hi en lloc destacat el president Bauzá. Així doncs, el Círculo Balear posa els seus productes difamatoris a disposició dels altres dos cercles, el parlamentari i l’executiu, on tenen un èxit notable.

Però no tots els arguments tenen el mateix valor en aquest mercat. Els més bruts i inversemblants no són adquirits pels representants del Govern: són articles especialment pudents, exclusius de la Fundació. Entren dins aquesta categoria les acusacions de coaccionar els pares, de sotmetre els nins a pràctiques estalinistes, i de defraudar l’Administració.

Pel que fa a la intencionalitat dels missatges, tots ells cerquen en primer terme despertar reaccions de reprovació en el receptor, d’acord amb un codi ètic compartit per tothom: no coneixem ningú que es mostri partidari, posem per cas, de l’adoctrinament i la manipulació infantil, el xantatge social o l’assetjament dels dissidents. Una part majoritària de les acusacions inclou a més un component polític, destinat a desvirtuar la motivació de fons del moviment docent. En cinc casos com a mínim (politització dels centres, utilització política dels alumnes a les aules i a les manifestacions, coacció a les famílies, i frau a l’Administració), podrien tenir conseqüències disciplinàries, i així ho han intentat els membres de la Fundació en desenes d’ocasions a través d’una altra de les seves especialitats: la interposició de denúncies falses. Dos dels casos anteriors (utilització política dels alumnes a les manifestacions i frau a l’Administració), també han originat reclamacions per la via penal. Denúncies que ni tan sols donen lloc a obertura d’expedients, o que acaben arxivades, però mentrestant fan molt de renou, molt de mal a la imatge del denunciat i del col·lectiu a què pertany.

Ara bé, més enllà de la racionalitat i dels principis ètics, la majoria dels enunciats desqualificadors apunten directament a les vísceres del receptor. Pretenen suscitar sentiments negatius d’aversió i de ressentiment cap al grup calumniat, i en un bon grapat dels casos també cerquen despertar emocions primàries potencialment explosives com l’alarma (polititzen les aules, coaccionen les famílies, apliquen mètodes estalinistes, obliguen els alumnes a assistir a manifestacions); i l’enveja (són una casta privilegiada). Alarma i enveja, dos mecanismes de provada eficàcia en el tèrbol joc de l’agitació social. Dos ingredients imprescindibles en la criminalització i persecució de qualsevol minoria.

Una part dels mestres, 2.000 segons els comptes de la mestressa i diputada Ana Maria Aguiló, s’ha convertit en una amenaça per a la societat. I a damunt, aquests docents viuen molt millor que la resta dels “mortals”, en expressió del docent i diputat Antoni Camps, que ha renunciat als “privilegis” de la professió per entregar-se a les ingrates tasques parlamentàries. Mestres privilegiats i perillosos… Idees que s’estenen per certes plataformes de les xarxes socials contràries a la vaga, sorgides de manera sobtada a finals del passat setembre. Alguns membres d’aquests grups exigeixen depuracions professionals massives sobre el col·lectiu docent, n’hi ha que van més enfora i arriben a incitar a la violència física –lapidacions, atropellaments, incineracions…– contra els “mals professors”.

Els documents del Círculo Balear dibuixen un retrat escarrufador d’aquests “mals professors”: són un grup minoritari i benestant que fa xantatge a la majoria; desafien la legalitat vigent; actuen sota una motivació política; han convertit les escoles en dictadures pancatalanistes, on adoctrinen els alumnes sota un règim de terror, els obliguen a realitzar treballs i a participar en actes de caràcter polític, els sotmeten a pràctiques estalinistes –com el rentat de cervell i el culte al floc quadribarrat–, i els condueixen vestits de verd a protestes antigovernamentals sense consentiment patern; fan la vida impossible als “bons professors” que no secunden els seus plans; intenten manipular els pares i, quan no poden, exerceixen sobre ells tota classe de pressions, incloent-hi escridassades i insults; per si això fos poc, defrauden l’Administració, amb la qual cosa ens roben a tots. Fanatisme polític, explotació de menors, violència i corrupció: sembla que els delictes sexuals són els únics als quals no s’han entregat, per ara, aquests docents.

La major part dels arguments es caracteritzen per la seva inversemblança i pel dramatisme amb què són formulats. El castellà és presentat com una llengua perseguida i amenaçada, els adversaris com a perillosos psicòpates, i els afins com a nobles herois que fan front a un règim totalitari. En el discurs apareixen de tant en tant concepcions perverses de la democràcia, per exemple aquella que en nom de “la majoria” fa interpretacions lliures de la voluntat dels ciutadans i nega els drets de les minories (dictadura de les urnes, curiosa paradoxa). I algunes d’aquestes idees pareixen més pròpies del terreny de la psicopatologia: així, els relats fabulosos –que hem presentat en una altra part (**)– sobre la gestació de la campanya Enllaçats per la Llengua (abril 2013) i de la vaga indefinida (setembre 2013), obra d’una extensa confabulació, des de l’esquerra abertzale al Parlament de Catalunya, són relats no molt allunyats del deliri amb components paranoides. Tota aquesta col·lecció de faules faria rialles…

…si no fos perquè, en bona part, són adoptades i defensades públicament per figures com el president Bauzá, el vicepresident Gómez, la consellera Camps o els diputats populars Aguiló i Camps. Perquè originen denúncies administratives i penals sense recorregut, que trastornen la vida i taquen la reputació de persones honorables. Perquè proporcionen l’excusa per a obrir expedients disciplinaris sense fonament. I perquè generen un clima de confrontació social que una societat civilitzada no pot tolerar.

Tota aquesta col·lecció de faules i arguments retorçuts té la funció de preparar el terreny, de legitimar la repressió que es desfermarà després contra el grup vilipendiat. Aquests docents sediciosos són una amenaça pel sistema democràtic, un tumor que cal extirpar. La diputada Aguiló avança xifres –són 2.000–, el diputat Camps vol saber noms i llinatges, alguns membres de la xarxa #Novaigdevaga demanen depuracions massives…

La Conselleria d’Educació emet circulars comminatòries, envia inspectors educatius en missió policial, obre expedients disciplinaris… I, en fer-se ressò de les mentides, s’afegeix amb entusiasme a la coral de la difamació. Simultàniament, Presidència del Govern adopta bastants de les consignes elaborades per l’FNCB, que fa servir com a arguments autojustificatoris: els vaguistes tenen una motivació política, utilitzen les aules com a plataformes per fer oposició, es volen imposar a la majoria, i les seves protestes són multitudinàries perquè hi duen els alumnes i manipulen els pares. L’autor d’aquest discurs és el Círculo Balear.

A la vista del cúmul d’evidències, és difícil sostreure’s a dues idees. La primera, que el Govern de les Illes Balears alena una campanya criminalitzadora i persecutòria contra la protesta docent, amb especial intensitat des de maig de 2013, arran del canvi en la cúpula d’Educació. La segona, encara més inquietant, que els dirigents del Círculo Balear mouen els fils d’aquesta política. Així ho proven l’adopció del discurs d’aquesta formació com a discurs oficial per part de l’Executiu, i les actuacions del Govern en matèria disciplinària. I ho confirmen les freqüents i sempre cordials trobades de la senyora Camps amb els representants del Círculo Balear i els seus satèl·lits: la pròpia FNCB (5 juny 2013), l’anomenada Assemblea per una Escola Trilingüe (23 novembre 2013), i la plataforma de Facebook #Novaigdevaga (11 febrer 2014). Organitzacions que no se sap a qui representen.

Però que són molt ben rebudes per Joana Maria Camps, una consellera d’Educació que, en canvi, encara no ha mantengut una sola reunió oficial amb els directors dels centres educatius. I que no pareix adonar-se que, en injuriar qualsevol docent, ens insulta a tots.

(*) Els tentacles de les tenebres, p. 93-6.

(**) Els tentacles de les tenebres, p. 93-5; 97-8.

       Apèndix. Inventari de calúmnies contra els docents balears.

S’indiquen les dates en que se n’observen manifestacions en cada un dels tres cercles definits més a dalt, segons la nostra documentació.

Els tres cercles

1. Adoctrinen els infants i polititzen les aules

FNCB: 10 maig 2012 – actualitat.

Aguiló, Redondo, A. Camps: 19 març 2013 – actualitat

J.M. Camps, Gómez, Bauzá: 11 juny 2013 – actualitat

2. Són antidemocràtics

FNCB: 19 gener 2013 – actualitat.

A. Camps: 2 agost 2013

Bauzá: 16 setembre 2013 – actualitat

3. Intimiden els alumnes

FNCB: 19 gener 2013 – 20 abril 2013

Aguiló: 13 juny 2013

J.M. Camps: 11, 13 juny 2013

4. Fan vaga per motius polítics

FNCB: 28 agost 2013 – 1 octubre 2013

Aguiló, A. Camps: 16, 17 setembre 2013

Bauzá, Wert, Gómez, J.M. Camps: 16 setembre 2013 – 23 novembre 2013

5. Utilitzen els nins com a ostatges          

Aguiló, A. Camps: 3, 16 setembre 2013

FNCB: 13 setembre 2013 – 18 octubre 2013

Wert, J.M. Camps: 18 setembre 2013 – 5 novembre 2013

Primer i tercer cercle

6. Utilitzen políticament els infants en horari lectiu

FNCB: 19 gener 2013 – 18 octubre 2013

J.M. Camps: 11 juny 2013

7. Utilitzen els infants a les manifestacions

FNCB: 18 setembre 2013

Bauzá, J.M. Camps: 18 setembre 2013 – 1 octubre 2013

8. Manipulen els pares

FNCB: 13 setembre 2013 – 18 octubre 2013

Bauzá: 23 novembre 2013

Primer i segon cercle

9. Assetgen els dissidents                                    

Aguiló, A. Camps: 3 agost 2012 – 24 setembre 2013

FNCB: 19 gener 2013 – 27 setembre 2013

10. Són una casta privilegiada i insolidària

FNCB: 4 setembre 2013 – 27 setembre 2013

A. Camps: 16 setembre 2013

Primer cercle

11. Coaccionen les famílies

FNCB: 10 maig 2012 – 18 octubre 2013

12. Apliquen pràctiques estalinistes sobre els nins

FNCB: 19, 21 gener 2013

13. Són antidemocràtics

FNCB: 30 maig 2013 – 7 octubre 2013

14. Defrauden l’Administració

FNCB: 8 març 2013 – 10 octubre 2013

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s