Coaccions als amics dels docents en vaga
Els mestres, calumniats, amenaçats i expedientats els darrers mesos pels seus governants, no han estat els únics que han patit la repressió. Durant la vaga indefinida de principi de curs, la Fundación Nacional Círculo Balear (FNCB) presentà nombroses denúncies contra les associacions de pares integrades en la FAPA de Mallorca i els equips directius d’alguns centres davant l’Oficina de Defensa de Drets del Menor i la Conselleria d’Educació. Acusava la FAPA de promoure i incitar l’absentisme escolar a través de la campanya “Aules buides”, solidària amb els professors en vaga. Paral·lelament, diversos alts càrrecs del PP pressionaven els pares dels alumnes a través de declaracions amenaçants, que els comminaven a dur els seus fills a classe.
Altres col·lectius que també s’havien solidaritzat amb els mestres, com els músics de l’Orquestra Simfònica o les associacions de veïns, també foren víctimes de coaccions. Alguns casos arribaren als diaris.
Amenaces de la defensora del Menor
El 20 de setembre de 2013, Maria Garrido, directora de l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor de les Balears, declarà en una conferència de premsa que els pares que no duien els seus fills a classe per donar suport a la vaga indefinida de docents cometien “una infracció” susceptible de sanció. La FAPA hi intervengué ràpidament, assegurant que no es poden obrir expedients a les famílies, ni pot prosperar cap denúncia pel simple fet de no dur els nins un o dos dies a escola.
Dies després, Aina Aguiló piulava a Twitter que “els pares estan obligats a dur els fills a escola, de no ser així el Tribunal de Menors té potestat per retirar-ne la custòdia”. La consellera Camps s’afegia a la coral de la confusió, criticant en el Parlament els pares que participaven en la campanya d’Aules Buides.
Com que els servidors públics, lluny de corregir les seves pròpies paraules i disculpar-se, feien créixer el desconcert i la inquietud ciutadana amb noves declaracions irreflexives, els professionals del Servei de Menors i Família del Consell de Mallorca consideraren necessari intervenir per tal d’aclarir les coses. El 2 d’octubre, en un comunicat, acusaren els càrrecs del Partit Popular de “confondre la ciutadania” i expressaren la seva sorpresa per unes declaracions en què s’utilitzaven termes i conceptes “sense conèixer la realitat, ni tan sols les funcions dels òrgans al capdavant dels quals hi són ells mateixos”. El Tribunal Tutelar del Menor no existeix a l’actualitat. La presa de decisions en matèria de protecció de menors correspon a la Coordinació d’Atenció al Menor i Família de l’IMAS, i “la declaració de desemparament i assumpció de tutela d’un menor és fruit d’una valoració multiprofessional que implica un estudi en profunditat dels indicadors que presenta un infant en la seva família i que no tenen res a veure amb l’assistència o no a classe en un moment determinat”.
Llistes negres d’alumnes
El 3 d’octubre de 2013, el cap del Departament d’Inspecció Educativa del Govern, Antonio González, presentà la dimissió al secretari autonòmic, entre altres causes, per una ordre oral segons la qual havia d’enviar inspectors a tots els centres educatius perquè fessin llistes dels alumnes que no havien anat a classe. El mateix dia, Guillem Estarellas negà tant l’existència d’aquesta ordre com la dimissió de González, però l’endemà Núria Riera admeté que efectivament s’havien demanat aquestes llistes als inspectors, encara que intentà llevar-li transcendència al fet. La portaveu assegurà que les llistes dels alumnes que falten a classe s’han fet sempre, i les intentà justificar com una mesura per exercir la tutela educativa i informar els pares per si el seu nin ha fet fullet, li ha passat alguna cosa o ha faltat de manera consentida.
Cartes de la Conselleria d’Educació
Convocada a Menorca una jornada d’Aules Buides pel 18 d’octubre de 2013, la FNCB denuncià la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Menorca (FAPMA) davant la Conselleria d’Educació per “promoure i incitar a l’absentisme escolar”. Per les mateixes dates, el director general de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans, Bartolomé Isern, féu arribar a les famílies menorquines una carta on deia que els alumnes “han d’acudir als centres perquè a les aules es continuarà avançant temari”, i demanava als pares que informessin la Conselleria si els seus fills detectaven “qualsevol incidència al centre educatiu”.
En un comunicat, FAPMA acusà la Conselleria de tractar els pares amb menyspreu, de donar un missatge destinat a fer por, “indigne i impropi d’un govern democràtic”, i de fer “un ús de l’alumnat equiparable al què constantment denuncia”. Molts de pares interpretaren que se’ls estava convidant a convertir els seus fills en delators.
Amenaces als músics de la Simfònica
Després de fer-se públic l’acord sobre el pla de viabilitat de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, s’anuncià la celebració d’un concert dia 27 d’octubre de 2013, a benefici de la caixa de resistència dels docents. Segons fonts de l’organització, alguns músics reberen una cridada del secretari autonòmic recordant-los la seva condició de treballadors públics i la prohibició de tocar en el concert, juntament amb l’amenaça que es podria fer marxa enrere en l’acord de viabilitat. Guillem Estarellas també advertí la Federació d’Associacions de Veïns, organitzadora de l’acte, que emprendria accions legals si usava el nom de la Simfònica per fer-ne publicitat. Dia 24, els músics de la Simfònica rebien una carta signada pel Consorci per a la Música de les Illes Balears, un organisme de la Conselleria d’Educació, que entre altres advertències els amenaçava amb la Llei 53/1984 d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques “per dur a terme activitats fora de la Fundació”.
El concert se celebrà sense cap problema. Com en els altres casos, les denúncies i amenaces, mancades de tot fonament, quedaren en no res.
Aló, Senyora Camps 